L’ENERGIA EÒLICA
LARA BALCELLS GIL
DUNA CANALS TREPAT
L’ENERGIA
EÒLICA
DESCRIPCIÓ:
L'energia
eòlica és l'energia obtinguda del vent, és a dir, l'energia cinètica generada per l'efecte dels corrents d'aire, i que és transformada en
altres formes útils per a les activitats humanes. Actualment, l'energia
eòlica és utilitzada principalment per a produir energia
elèctrica mitjançant aerogeneradors.
Un molí és una màquina que transforma el vent en energia aprofitable, que
prové de l'acció de la força del vent sobre unes aspes obliqües unides a un eix
comú. L'eix rotatori pot connectar-se a diferents tipus de maquinària per a
moldre gra, bombar aigua o generar electricitat. Quan l'eix es connecta a una
càrrega, com una comba, rep el nom de molí de vent. Si s'utilitza per a
produir electricitat es denomina generador de turbina de vent. Els molins
tenen un origen remot
ORIGEN:
És un tipus d'energia renovable, ja que té el seu origen en processos atmosfèrics deguts a l'energia que
arriba a la Terra procedent del sol.
L'energia eòlica
ha estat aprofitada des de l'antiguitat per a moure els vaixells impulsats per
veles o fer funcionar la maquinària de molins al moure les seves pales.
L’origen del
vent: El Sol escalfa la Terra i això produeixi el vent,
gràcies a aquest vent es mouen els molins que produeixen energia eòlica.
COMPONENTS:
TIPUS:
Molins d’eix
horitzontal: MULTIPALA, MONOPALA, BIPALA, TRIPALA.
Molins d’eix
vertical: DARRIEUS, SAVONIUS.
MOLINS à AIGUA I AEROGENERADORS à ENERGIA ELÈCTRICA
Tipus:
Molins
d’eix horitzontal à
Els molins
d'eix horitzontal necessiten orientar-se en direcció del vent per poder aprofitar la força de sustentació. Normalment funcionen amb una hèlix de cara al
vent (sobrevent), pel que han de tenir un mecanisme d'orientació.
Els molins de torre van ser els primers d'eix horitzontal. La seva hèlix està feta amb quatre o més pals (anomenats aspes) que tenen una estructura per posar-hi una vela. D'aquesta manera s'obtenen les pales que, muntades de forma guerxa, composen l'hèlix. L'orientació del molí es fa de forma manual. Són molins que es feien servir per a la mòlta o el bombeig d'aigua.
El segle XIX es desenvoluparen els molins multipala, basats en una roda provista de raigs sobre la que es munten un bon nombre de pales, muntades de forma guerxa per obtenir l'hèlix. S'orienten de forma automàtica gràcies a un penell. Són fonamentalment molins aiguaders i també se'ls coneix per molí americà o molí de ramell.
Els avenços en aerodinàmica i automatització de les darreres dècades han permès desenvolupar molins horitzontals amb poques pales, havent-se imposat els de tres pales, anomenats tripala. Funcionen de forma totalment informatitzada i fan d'aerogeneradors.
Els molins de torre van ser els primers d'eix horitzontal. La seva hèlix està feta amb quatre o més pals (anomenats aspes) que tenen una estructura per posar-hi una vela. D'aquesta manera s'obtenen les pales que, muntades de forma guerxa, composen l'hèlix. L'orientació del molí es fa de forma manual. Són molins que es feien servir per a la mòlta o el bombeig d'aigua.
El segle XIX es desenvoluparen els molins multipala, basats en una roda provista de raigs sobre la que es munten un bon nombre de pales, muntades de forma guerxa per obtenir l'hèlix. S'orienten de forma automàtica gràcies a un penell. Són fonamentalment molins aiguaders i també se'ls coneix per molí americà o molí de ramell.
Els avenços en aerodinàmica i automatització de les darreres dècades han permès desenvolupar molins horitzontals amb poques pales, havent-se imposat els de tres pales, anomenats tripala. Funcionen de forma totalment informatitzada i fan d'aerogeneradors.

Molins d'eix verticalà
Els molins d'eix
vertical no necessiten ser orientats de cara al vent, resultant fàcils de
construir. Per això van ser els primers, en forma de panèmona.
Les panèmones consten d'una sèrie d'aspes amb veles o cassoletes que sónarrossegades pel vent. S'utilitzen generalment per al bombeig d'aigua.
Durant el segle XX es van idear altres molins d'eix vertical de més complexitat, els Savonius i els Darrieus.
Els Savonius consisteixen en un cilindre dividit en dues meitats distribuïdes en forma de S. D'aquesta manera queden dues obertures que reben la força d'arrossegament del vent. Són molt compactes i s'utilitzen com a petits aerogeneradors.
Els Darrieus estan formats per dues pales, amb perfil d'ala, distribuïdes en forma de H. Necessita d'un arranc inicial per poder funcionar basant-se en la força desustentació del vent sobre les pales. S'usen com aerogeneradors però han estat àmpliament superats pels aerogeneradors de tres pales.
Les panèmones consten d'una sèrie d'aspes amb veles o cassoletes que sónarrossegades pel vent. S'utilitzen generalment per al bombeig d'aigua.
Durant el segle XX es van idear altres molins d'eix vertical de més complexitat, els Savonius i els Darrieus.
Els Savonius consisteixen en un cilindre dividit en dues meitats distribuïdes en forma de S. D'aquesta manera queden dues obertures que reben la força d'arrossegament del vent. Són molt compactes i s'utilitzen com a petits aerogeneradors.
Els Darrieus estan formats per dues pales, amb perfil d'ala, distribuïdes en forma de H. Necessita d'un arranc inicial per poder funcionar basant-se en la força desustentació del vent sobre les pales. S'usen com aerogeneradors però han estat àmpliament superats pels aerogeneradors de tres pales.


COM FUNCIONA UN AEROGENERADOR?

DIAGRAMA DE BLOCS
DE LES TRANSFORMACIONS ENERGÈTIQUES:
E.CINÈTICA → E.ROTACIÓ → E.ELÈCTRICA
Vent en moviment
L'aerogenerador gira
Generador
IMPACTE AMBIENTAL:
Per valorar amb
objectivitat les repercussions ambientals dels sistemes eòlics, cal considerar-los
en relació als altres tipus de centrals de producció d'electricitat. En aquest
sentit, hem de recordar que, aproximadament un terç de les emissions de CO2 a
Europa provenen de la generació d'energia elèctrica. Comparativament amb altres
fonts de producció d'energia, les instal·lacions eòliques són clarament
positives, donat que no provoquen agressions al medi tals com: emissió de
substàncies tòxiques, producció de residus sòlids, pluja àcida, utilització de
recursos o emissió de gasos responsables de l'efecte hivernacle (CO2).
En bona mesura, el
desenvolupament de parcs eòlics s'ha postergat durant anys atès que no existeix
encara una resposta clara a les objeccions presentades en relació al seu
impacte ambiental i visual en l'entorn; hom ha considerat, des de determinats
punts de vista, que els aerogeneradors constitueixen un element aliè i
d'intrusió en el paisatge. Tot i això, l'anàlisi objectiu del seu impacte
global es pot fer a partir dels següents conceptes:
- Alteracions al
medi físic, degudes a l'ocupació del territori i a l'erosió del terreny
ocasionat pel moviment de terres necessari, tant pels accessos com per a la
fonamentació de les torres i les edificacions annexes.- Alteracions al medi biòtic (flora i fauna). Quant a la flora, s'ha d'establir la recuperació de les àrees amb vegetació afectada. Pel que fa a la fauna, els estudis realitzats sobre mortalitat d'aus (per col·lisió o electrocució) estableixen que la influència de les instal·lacions eòliques és molt petita front a la produïda per altres causes. Les aus s'acostumen ràpidament al moviment dels aerogeneradors i, fins i tot, les aus migratòries desvien la seva trajectòria.
- Alteracions al medi humà (visuals i
acústiques). L'estudi realitzat pels paisatgistes holandesos Veenenbosch i
Bosch constitueix un dels intents d'identificació dels criteris òptims per a
l'emplaçament i el disseny de parcs eòlics a Holanda. En comptes de repartir un
gran nombre de parcs eòlics d'extensió petita o mitjana per tota la regió del
litoral holandès, la seva proposta consisteix en establir un nombre més reduït
de parcs anomenats de fort contrast, de tal manera que es potenciïn els
aspectes distintius dels diferents paisatges agrícoles i tradicionals.
D'aquesta manera, els aerogeneradors estableixen un diàleg amb les
peculiaritats locals del paisatge. Associat a la repercussió visual dels
aerogeneradors, cal considerar el potencial dels projectes paisatgístics i
d'enginyeria de gran envergadura i la figura, en aquest sentit imprescindible,
del paisatgista o arquitecte del paisatge.
Per altra banda, els aerogeneradors
produeixen un soroll similar al de qualsevol altre equipament industrial de la
mateixa potència, normalment amb freqüències entre 200 Hz fins a 2 KHz i
intensitat baixa i continua. Els aerogeneradors de més dimensió presenten un
nivell de pressió sonora de 50-60 dB(A) a 40 metres, més o menys el nivell
d'una conversa. A 500 metres d'un habitatge, amb el vent bufant contra
l'esmentada construcció, la pressió sonora és de 35 dB(A), equivalent al soroll
d'una brisa sobre les fulles d'un arbre. Si es tracta d'un parc eòlic de 10
màquines, la pressió a 500 metres serà de 42 dB(A). Com a referència, el
trànsit urbà intens suposa un soroll de l'ordre dels 70 dB(A).
En tot cas, la situació és ben diferent quan
es consideren situacions d'escala més domèstica, normalment d'electrificació
rural aïllada de la xarxa. Es tracta d'instal·lacions de baixa
potència amb les seves particularitats específiques. A les proximitats dels
habitatges, cal parar atenció a l'efecte de l'ombra del rotor en moviment així
com al del soroll. Quant a l'efecte de l'ombra, és senzill determinar l'àrea
d'influència. Quant al soroll, val a dir que el soroll del vent sobre els
arbres o construccions augmenta amb la velocitat del vent, podent tapar el
produït per l'aerogenerador a les proximitats de l'habitatge. En alguns casos,
les vibracions de petits molins de vent adossats a la pròpia estructura de la
casa produeixen sorolls de baixa freqüència que resulten molestos i difícils
d'evitar, per la qual cosa no és recomanable aquesta pràctica.
IMATGES I VÍDEOS
RELACIONATS:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada